• No utilitzis el vàter com a paperera,
    descarrega només quan sigui necessari.
  • Utilitza el rentaplats i la rentadora només quan estiguin plens,
    i fes ús dels programes ecològics.
  • Assegura't que no degota la cisterna.
  • Arregla immediatament les avaries a les aixetes i canonades,
    ja que augmenta considerablement la despesa d'aigua.
  • Si et dutxes en comptes de banyar-te
    pots estalviar 40 litres al dia.
  • No és el que estalvies, és el que aportes a la societat.
    Amb 1 € d'aigua potable pots omplir més de 350 ampolles
    d'aigua d'1,5 litres però, necessites el seu consum?
  • Si ensabones sense aigua i després rentes els plats,
    podràs estalviar a la setmana 420 litres.

Els secrets de l'aigua

L'aigua pot tenir un origen superficial (rius, llacs) o subterrani (extracció mitjançant pous). Segons la qualitat pot necessitar un tractament de potabilització, o simplement una desinfecció.

El Cicle integral de l'Aigua és el recorregut realitzat per l'aigua des que es capta en estat brut a la Naturalesa, fins a la seva disponibilitat a les nostres llars. Però també és el recorregut que fa l'aigua un cop consumida en el nostre habitatge per reintegrar-se convenientment depurada i neta a la Natura. El procés s'inicia amb la captació de l'aigua als manantials, pous o embassaments, per passar per les Estacions de Tractament d'Aigua Potable, on és sotmesa a exigents controls fins que és convertida en potable, és a dir, apta per al seu consum.

El procés de potabilització no té lloc necessàriament a prop de la ciutat o població abastada. Això vol dir que l'aigua potable ha de ser bombejada a través de grans canonades fins a arribar al seu destí. A aquesta fase se l'anomena adducció.

Un cop ja consumida, l'aigua residual es canalitza a través de canonades que van des de les clavegueres i col·lectors de sanejament fins a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals, que les reintegren novament a rierols, rius, al mar i a mitjans receptors en general, fins a completar el cicle amb garanties.

Perquè l'aigua es converteixi en potable ha de passar per una sèrie de passos necessaris perquè la puguem consumir amb tranquil·litat:

  • Primer: Tal com l'aigua procedent de la Natura va entrant a la planta potabilitzadora, es van eliminant els elements estranys que transporta. En aquesta fase, anomenada de pretractament, s'afegeix una dosi de clor per aconseguir la seva desinfecció.
  • Segon: Una vegada que hem eliminat de l'aigua els elements més grans que transportava a l'entrar a la planta, comencem a separar els més petits, en aquest cas partícules o substàncies que suren en l'aigua i que també cal eliminar per fer-la apta per a el consum. En aquesta fase, que anomenarem coagulació-floculació-decantació, li baixem el pH al aigua per reduir la seva acidesa.
  • Tercer: Per a les partícules més petites que encara no hem pogut capturar de l'aigua, la filtrem a través d'un llit de sorra i així queden atrapats els petits elements que encara suren a l'aigua. A més, en aquesta fase s'aparten tot tipus de substàncies orgàniques, aconseguint així l’eliminació d'olors i sabors.
  • Quart: Finalment es realitza una desinfecció final, mitjançant la dosificació de clor a l'aigua filtrada, per aconseguir una aigua apta per consumir.

Després de la potabilització està el procés d'Adducció i Distribució. El procés de potabilització no té lloc necessàriament a prop de la ciutat o població abastada, de manera que l'aigua potable ha de ser bombejada a través de grans canonades fins a arribar al seu destí. A això se li diu adducció.

Ja en la població l'aigua es distribueix a través d'una sèrie de canonades de diferent grandària o diàmetre, de manera que arribi a cada punt de subministrament a la pressió acordada i en la quantitat necessària. Al llarg de la xarxa hi ha elements de control, de seguretat, de desinfecció i d'impulsió que garanteixen de forma activa la millor distribució de l'aigua.

La xarxa de distribució acaba en cadascuna de les entrades als edificis abastits. A aquests tubs d'entrada se'ls anomena escomeses.

El manteniment de la xarxa de distribució en òptimes condicions d'operació és el repte diari de les empreses d'abastament d'aigua.

Un cop l'aigua ha entrat a les nostres llars, comença l'etapa de Recollida i Transport. Després de l'ús responsable de l'aigua es produeix el rebuig d'una certa quantitat de la mateixa que després d'haver estat usada (cisternes, lavabos, rentadores, per exemple) ha sofert una transformació que la fa ja inútil per a l'abastament o fins i tot perillosa per a la salut pública.

La recol·lecció d'aquests abocaments es realitza a través de la xarxa de sanejament urbà o clavegueram, en les quals l'aigua discorre generalment pel simple efecte de la gravetat.

Les xarxes de clavegueram es concentren en grans canonades anomenades col·lectors, que aboquen el seu contingut a llera o al mar, o més freqüentment a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals o EDAR. Si cal, l'abocament es realitza amb ajuda d'estacions de bombament que impulsen l'aigua fins al lloc de tractament o d'abocament.

Les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals realitzen, en un reduït espai, la tasca de depuració que la Natura porta a terme normalment en els rius i mars. La labor la realitzen a més tractant cabals molt més grans dels que la capacitat de depuració de la Natura podria tractar. Processos físics, químics i biològics es combinen per deixar l'aigua tractada en condicions tals que no resulti perillós per a l'home ni nociu per a la naturalesa seu abocament a una llera o al mar. La incorporació de noves tecnologies i la recuperació dels residus produïts, anomenats "fangs" són objectius mediambientals per als operadors de les estacions depuradores d'aigües residuals.

El Cicle de l'Aigua no acaba quan l’aigua torna als rius i mars. Els treballs realitzats per tractar l'aigua, des de la potabilització, distribució i depuració donen lloc a un altre tipus de processos que acaben integrant-se a la Natura d'una altra manera.

Per exemple, un cop s'ha depurat l'aigua, obtenim un tipus de fang procedent de les substàncies que havia dissoltes a l'aigua. Aquest fang es barreja amb residus vegetals per facilitar la seva descomposició, i al final de procés s'obté un producte net de bacteris que serveix com a adob verd per a agricultors i professionals del sector. El material que s'obté pot ser incorporat al sòl com a fertilitzant biològic d'alta qualitat. Aquesta fase es diu Compostatge.

Com ja hem vist, durant el procés de depuració de les aigües residuals es produeixen fangs o llots que, un cop tractats en grans tancs i en absència d'oxigen, produeixen gasos (biogàs), un d'ells, el metà, és utilitzat com a combustible d'uns motors que van generant energia elèctrica a través d'un generador.

Aquesta fase es diu Cogeneració i consisteix en la producció d'energia elèctrica o mecànica i energia calorífica útil a partir de combustible.La cogeneració s'aplica en algunes de les nostres plantes.

Per conèixer quin ha estat el consum d'aigua d'un habitatge cal consultar el comptador, un aparell encarregat de controlar el volum d'aigua consumit en una llar. Avui en dia, en moltes zones, ja no cal que un professional es traslladi al domicili per saber quanta aigua s'ha consumit a casa teva. Ara ja es pot accedir a aquestes dades des de la distància. Com? a través d'un sistema que funciona com una ràdio instal·lat en el comptador que emet senyals que arriben fins a la central amb les dades del teu consum. I no només això, també ens avisa d'una possible emergència.